Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues usats per a l'endevinació en la Xina antiga des de l'edat de bronze. El seu auge és durant la dinastia Shang, i el declivi arriba en l'època de la dinastia Zhou, en què s'imposa la placa de bronze com a mitjà de les endevinacions, així com l'endevinació amb de milfulles.[1] Majorment, es feien servir en rituals d'endevinació piromàntica.[2]
Es tracta dels inicis de l'escriptura xinesa, la forma més antiga dels caràcters xinesos que conservem avui dia. L'arc cronològic d'aquest suport d'escriptura va des del segle XIV fins a mitjan s. XI aC. La major part dels exemplars provenen dels jaciments de l'actual ciutat d'Anyang, l'antiga capital de la dinastia Shang, aleshores anomenada Yin.[3][4][5]